Somnis...

Nits fosques que t’atrapen,
dies que no et deixen fugir,
tardes que recullen les llàgrimes
i les guarden en un trosset de cel.

Tantes veritats,
tantes mentides...

Mans que parlen de soledat,
busquen amistat,
busquen l’escalfor.

Estrelles a la vora del mar,
la sorra humida ,
l’aigua càlida d’un dia d’estiu.

Tantes llàgrimes,
tantes rialles...

Cançons de mitjanit,
poemes de matinada,
mirades que s’emporta el vent.

I la por?
Temor a perdre l’única cosa que perdura.

Somnis que s’acaben,
que es glacen de fred;
només els acaronen
les promeses de felicitat.